LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Estic en contra de les teories ètiques de Kant i les considero errades des de el seu plantejament més bàsic perquè confon el sentimentalisme amb la ètica racional.

Sóc conscient que el Kantisme sorgeix com a una resposta a les teories ètiques d’Aristòtil i Epicur i de com ignoraven, les lleis més bàsiques de la moral. Ja que sempre i quan aquesta acció portés una satisfacció superior estava justificada com a ètica, mentre que Kant decideix concentrar-se en si l’acció en si mateixa és ètica. Tot i això Kant ignora la part sentimental del home (empatia, desig…) i el condemna a unes obligacions sense cap resposta satisfactòria. Per aquest mateix motiu el kantisme és insostenible ja que no dona cap benefici a la vida ètica davant d’un estil de vida irracional.

D’altra banda hi ha un altre plantejament que no està ben desenvolupat en la seva teoria; el fet de donar més importància a  l’acció i desvaloritzar el resultat d’aquesta no racional, és sentimentalisme. Aquesta relació de valor acció-reacció és la contrària en l’hedonisme i l’eudemonisme i per això sorgeixen els problemes esmentats anteriorment però aquests problemes son irrellevants si tenim en compte la part sentimental del home,  de la seva capacitat de sentir empatia i culpabilitat a l’hora d’escollir una acció racional, de valorar fins a quin punt el resultat defèn el resultat.